© José Escaño Mooring scar posidonia

El Repte

Els boscos i les praderies submarines són fonamentals per al benestar de les comunitats costaneres, ja que ofereixen aigües clares i plenes de vida, essencials per a un turisme sostenible.

També són hàbitats clau per reposar la pesca i que actuen com a embornals de carboni i com a barrera protectora contra els efectes del canvi climàtic, com l’erosió costanera causada per les tempestes.

Malauradament, corren un greu risc de degradació causada per l’activitat humana.

Moltes espècies d’algues i plantes marines són el que anomenem espècies “fundadores”, “formadores d’hàbitat” o “enginyeres de l'ecosistema ”; és a dir, aquelles que creen un hàbitat, proporcionant recursos que abans eren limitats o inexistents, com ara aliment o refugi. Són els anomenats boscos i praderies submarines, i a les Illes Balears estan formats principalment per les fanerògames marines Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i Zostera noltii, i diverses espècies d'algues brunes del gènere Cystoseira (sensu lato)

A més de crear aquest hàbitat que pot ser utilitzat per a moltes altres espècies, moltes d’aquestes espècies fundadores també proporcionen serveis essencials a les comunitats costaneres com són mantenir paisatges atractius per a activitats turístiques, reposar poblacions de peixos o protegir la costa de l’erosió creixent causada pel canvi climàtic.

La pèrdua de la vegetació marina a causa de les activitats humanes és un dels problemes més urgents en la conservació de la natura a tot el món:

Dels aproximadament 177.000 km2 de praderies marines que existeixen a tot el món, s’estima que s’ha perdut entre el 7 i el 19% de la seva superfície actual (uns 33.000 km2); això equival a la superfície de més de 4 milions de camps de futbol. Només a la Mediterrània s’estima que s’han perdut 446 km2 (més de 62 mil camps de futbol).

Per altra banda, molts boscos d'algues del gènere Cystoseira han disminuït greument en les darreres dècades. Hi ha 47 espècies de Cystoseira al món i la Mediterrània n’acull 32, de les quals gairebé el 50% són endèmiques (només existeixen aquí). A les Illes Balears encara hi ha una gran diversitat d’aquestes espècies, que ja han desaparegut de moltes zones costaneres de la conca mediterrània. A diferència d'altres espècies d'algues, Cystoseira es reprodueix molt localment i no pot colonitzar zones llunyanes per si sola. Per tant, per a recuperar aquests boscos a les zones on han desaparegut, cal dur a terme accions de reforestació.

A més, les espècies que prosperen en zones d’aigües poc profundes són les més afectades perquè es troben en un entorn límit, exposades a impactes tant d’origen terrestre com marí. Aquesta situació és especialment greu a la Mediterrània; tot i ser una mar que alberga una de les biodiversitats més altes del món, també és una de les més amenaçats per les activitats humanes. Això es deu, principalment, al fet que hi ha poc intercanvi d’aigua amb l’oceà (és un mar semitancat), que les seves costes estan molt habitades i que hi ha un gran trànsit marítim.

© José Escaño janina posi flare

La Solució

Les comunitats d’algues i plantes marines es trasplanten o reforcen en petites parcel·les de fons marins costaners poc profunds.

Aquests espais es converteixen en laboratoris socials i ambientals on convergeixen la ciutadania i la ciència, construint les capacitats marines de les persones i permetent la seva participació en ciència ciutadana.

Quan els boscos i praderies submarines es regeneren, creen nous hàbitats on poden prosperar altres espècies d’animals i plantes, contribuint a la regeneració de la biodiversitat i optimitzant així la productivitat en termes de beneficis per a la societat.

Regeneració: el fet de millorar un lloc o sistema, sobretot fent-lo més actiu o amb èxit.

La dècada de les Nacions Unides per a la “Ciència Oceànica per al Desenvolupament Sostenible” comença el 2021. Cal fer molt més si volem revertir la pèrdua de salut dels ecosistemes marins, de manera que tots els sectors implicats puguem crear conjuntament les condicions adequades per a un desenvolupament realment sostenible dels oceans, mars i costes.

Tradicionalment, la restauració ambiental consistia en accions senzilles destinades a retornar a un estat històric les funcions ecosistèmiques d’un lloc o la composició d’espècies. En canvi, les estratègies modernes de restauració abasten consideracions tant socials com ecològiques i es guien per múltiples objectius, inclosos no només els mediambientals, sinó també aquells que parlen de benestar humà (per exemple, fomentar l’economia blava).

En aquest context i seguint aquesta tendència, sorgeix MedGardens a les Illes Balears. Es realitzaran accions de restauració d’algues i plantes marines utilitzant tècniques exitoses i innovadores en petites parcel·les situades en zones poc profundes, accessibles a totes les persones.

La comunitat tindrà un paper fonamental en tot el procés de restauració mitjançant la cogestió de cada MedGardens, juntament amb la comunitat científica i les administracions locals.

MedGardens ofereix l’oportunitat de solucionar allò que hem trencat i l’esperança de que podem fer-ho.

sdg